Catalunya de nou a la revista Reflex


reflex_logo_bigger

La revista Reflex del 10 d’abril dedica a Catalunya quatre de sis pàgines d’un reportatges sobre els moviments independentistes europeus. La imatge que dóna de Catalunya és positiva, i està dominada pel procés, al qual dóna una majoria d’entorn del 55 per cent, per un 20-25 per cent els “reialistes” (“roajalisté”).

Pel gener, tal com ens en vam fer ressò, la revista considerava el moviment català com l’independentisme més creïble d’Europa. Reflex és una de les revistes de política i societat més llegides a Txèquia (60 mil exemplars, 270 mil lectors el 2010, segons la Wikipedia anglesa), i per tant se li pot concedir un cert paper en la creació de l’opinió pública del país.

Si l’article demostra alguna cosa és com les limitacions i les rutines mentals del seu autor, Daniel Kaiser, es veuen superades per la realitat. El títol “El detonador català” (“Katalanská rozbuška”) és un desgraciat préstec de la terminologia militar que es veu del tot contradit pel contingut de l’article, on surt tot allò que els catalans coneixem: la transversalitat del procés, el seu caràcter pacífic, etc.

Cita Roger Albinyana, “ministr” d’afers exteriors, i cita el testimoni de Vicenç Partal de Vilaweb segons el qual alts funcionaris europeus i nordamericans han passat discretament per Barcelona a recollir informació sobre el terreny. Cita una tal “Inés”; periodista a l’atur, amb opinions d’esquerra, que també defensa el procés i diu “Nosaltres tenim projecte, els espanyols no tenen res” (“My máme projekt, Španělé nemají nic.”). L’article també menciona l’espoli, les inversions ruïnoses de l’Espanya dels trens buïts etc. L’autor parla de l’absurditat de la redistribució (“absurdita přerozdělování”).

L’article l’il·lustra una foto del Camp Nou ple de banderes i cita una de les més rebregades peces de desinformació unionista, sobre com la independència exclouria el Barça de la Liga espanyola. El Barça té un fort poder icònic i apareixerà sempre en qualsevol article sobre Catalunya. Però la lleialtat del club al procés i a la democràcia són matisos que es perden pel camí.

En un altre punt l’autor explica que va a una assemblea de l’ANC i fa l’efecte que el sorprèn veure gent de totes les edats i amb aspecte normal. L’autor implícitament reconeix el seu prejudici posant “nacionalistes” entre cometes, com dient que el nacionalistes catalans… no semblen nacionalistes.

Per acabar de completar el quadre cita el testimoni de Monika Zgustová, la traductora de Kundera i Hrabal, com una font d’autoritat només perquè viu a Barcelona des de fa trenta anys, i confirma al lector txec que els catalans en principi són gent oberta.

La segona part de l’article és una entrevista a Roger Albinyana, a qui anomena “ministre”. Diu que no té ni 35 anys, i amb fina irionia txeca comenta que es va deixar créixer la barba quan el van anomenar. L’entrevista explica bé la línia del govern català.

Si voleu llegir els originals, Reflex posa els números endarrerits a la seva web.

Leave a comment