El primer Sant Jordi del Casal


Hem viscut un Sant Jordi autèntic. L’acte del Casal va donar espai a la veu, a la paraula viva. tant a noms que han fet gran i universal la nostra literatura com a la creativitat dels membres i residents. L’èxit de públic va superar les previsions. Us expliquem més detalls de l’acte, i com sempre les fotos i el xup-xup al FB.

El 23 d’abril hem celebrat Sant Jordi a Praga amb una vetllada literària, consistent en una lectura pública de textos. L’assistència va superar per moments la quarantena de persones, molt més enllà de les previsions de l’organització, i va deixar petita la sala del cafè del centre de la ciutat triada per a l’ocasió.

 L’acte va ser concebut entorn de tres idees. Primer, la paraula viva: llegir en veu alta i sentir una varietat d’accents, des d’Osona i l’àrea de Barcelona fins al País Valencià. Però també l’accent dels amics txecs de l’idioma.

 Llegir en veu alta també permet descobrir entre nosaltres talents ocults de rapsodes i stand-up còmics. No hi ha res comparable a trobar-se i sentir la veu de persones reals. És important parar la màquina i trobar-se.

 En segon lloc, la importància del corpus literari, amb espai per a la cultura i l’idioma txec que ens acull. Per això es va llegir Rodoreda en txec i Hrabal en català, entre altres.

 Llegir la literatura catalana en una hora i mitja és, evidentment, impossible. Com que tota tria serà sempre limitada i arbitrària, els organitzadors van optar per la varietat del registre: es va llegir Foix i Espriu, però també Ferrater i Casasses; es va llegir la llegenda de Sant Jordi i la Rodoreda, però també Fuster i Pla.

 Per ampliar aquesta varietat, la tercera idea va ser donar lloc a la creativitat personal d’alguns residents catalans. Hi ha molta gent que escriu. De fet, diuen les males llengües que hi ha més gent que escriu que nos pas que llegeix. Com és lògic, la majoria no troba editor i ha de continuar escrivint per plaer, per pura vocació.

 Una vetllada literària és una bona ocasió per comprovar què és i què diu el públic, que en una vetllada com la d’aquest Sant Jordi va reaccionar amablement. L’escriptor desconegut per tant s’ha de sentir animat a perseverar, però sense oblidar que el fantasma de Josep Pla mira què escriu des de darrere.

 Els assistents van poder seguir els textos en un llibret improvisadament muntat i fotocopiat per a l’ocasió, que mirarem de fer públic un cop haguem corregit errors i resolt els permisos dels editors. L’acte es va finançar de fons del Casal i d’aportacions dels assistents.

 El primer Sant Jordi del Casal catalanotxec va ser un acte de qualitats úniques i mai no vistes a Praga: un acte sorgit de la societat civil, sense oportunisme burocràtic ni cap cost en diner públic ni d’espònsors obscurs; un acte amb espai tant per a la ciutadania catalana com la txeca; un acte amb espai tant per a noms consagrats com per a l’ego mancat del l’escriptor desconegut.

Gràcies a tots els assistents i fins a la pròxima.

 Com sempre, les fotos i el xup-xup al Facebook.

Leave a comment