La castanyada 2014


Olor de panellets i castanyes a Praga? Impossible!

Seguint el flaire, uns 40 catalans i catalanes, txecs i txeques van arribar al punt de trobada. Uns més puntuals que altres, tot s’ha de dir. El Casal catalanotxec ho ha tornat a aconseguir! Un acte pels anals de la història del Casal: la Castanyada 2014.

la castanyada 2014

En alguns moments durant la preparació, semblava impossible, però ens hem superat i hem anat molt més enllà! Fer sentir com a casa a catalans i catalanes és agradable. Explicar i compartir els nostres costums amb persones de la República Txeca és, a més, enormement enriquidor. Si ens ho seguim treballant tant bé, possiblement els fills d’en Pujol triaran Praga per fugir de la justícia. El que no saben és que no farem panellets per ells.

Tot va començar a casa l’Eli, on es va organitzar el taller de panellets uns dies abans de la festa. Podeu llegir-ne més aquí. (Eli, moltes gràcies per l’esforç realitzat!) Sense ella aquesta castanyada no hagués estat el mateix, ni de bon tros. I gràcies també a en Jan, que ens va obrir les portes de casa seva com si fóssim de la família, això sí, ell és més de “tablet” que de fer panellets. Uns quants valents vam reviure temps pretèrits, amassant ametlla, sucre i patata com quan anàvem a escola (anava a dir EGB però puc ser titllat d’antic). Com bé es va dir aquell matí de dissabte, quin valor tenien els nostres pares de menjar-se els panellets fets a escola, els ingredients secrets que els nens poden col·locar en un panellet no solen ser massa agradables per als sentits.

la taula parada

 

I va arribar el gran dia, el dijous 30 d’octubre a les set de la tarda. Ens vam reunir a la Klubovna del grup d’escoltes de Žižkov (on també ja vam celebrar-hi la mítica calçotada). Doncs bé, amb unes temperatures més fredes, la Carolina va encendre el foc a terra com només ella ho sap fer, tragant fum a tort i a dret, sacrificant-se pel grup, i això que estava refredada! Poc a poc, va anar arribant gent de totes les comarques catalanes i txeques, es van començar a obrir ampolles de vi per regar la vetllada (juntament amb alguna que altra cervesa txeca) i es van començar a coure les típiques botifarres catalanes (tant típiques que eren italianes). I com va assaborir el paladar la globalització dels mercats al paladar.

Salva, el tresorer

 

 

 

 

Tot va sortir rodó. Vells coneguts i nouvinguts amb inquietuds, tots xerrant i compartint experiències, coneixent-se al voltant d’una llarga taula. Les botifarres amb mongetes, els moniatos i les castanyes tenien gust a casa. Però encara mancava el millor. Després de sopar, amb el Pep amb el canell ja destrossat de preparar l’all-i-oli, es va repartir entre els assistents el que tots esperàvem amb candeletes. Embolicats de forma professional per mans amateurs, amb una cinta i una targeta del casal, allí estaven els panellets! Exquisits panellets de pinyons, d’ametlla, de cafè, de coco i de cacau… N’hi havia per tots els gustos! Quina delícia! Ni el Tribunal Constitucional hagués pogut aturar aquells torrents de sabor dolç recorrent les nostres papil·les gustatives i omplint tots els nostres receptors cerebrals de joia i una més que merescuda sobredosis de sucre.  I aquí acaba el resum de la vetllada. Fins una altra!

 

 

 

 

Leave a comment