“La plaga”: cinema i tertúlia al Casal


Vista la pel·lícula, hi va haver divisió d’opinions en la tertúlia posterior (només faltaria). L’autenticitat d’alguns personatges és reconeguda i valorada, especialment la senyora gran i la cuidadora filipina i la relació entre elles, o la textura de la vida diària de l’immigrant. La pel·lícula se’n surt per moments a l’hora de transmetre el desempar, hi ha escenes poderoses i situacions emocionants, d’allò que per entendre’ns en podríem dir càrrega humana. La qualitat visual de les imatges també va ser valorada. El fet que en una pel·lícula surti un tros de la vida catalana no és res que en si mateix hagi d’ajudar a exportar-la, però per als qui som d’allà sempre és un valor afegit. En el front escèptic, es comentava que filmar bé un insecte en una fulla també és propi de documentals sobre la vida dels insectes i s’ha de donar per descomptat. No és normal contar en la casella dels mèrits que una pel·lícula estigui “ben feta”,perquè quan vas a un restaurant no li dónes punts positius pel fet que el menjar no estigui cremat. El problema de “La Plaga” és l’excés d’idees i de personatges, el voler dir massa, el posar “no actors” a representar-se a si mateixos, com si la gent darrere la pel·lícula es cregués realment la seva pròpia prosa promocional de les notes de premsa, és a dir que el cinema realment pot representar “la vida” i “la realitat”, obviant l’artifici, i no. “La plaga” combina les millors intencions amb una barreja d’ingenuïtat i intel·lectualisme o “artistisme”. No cal dir que ens vam posar d’acord en que no ens posaríem d’acord, i vam passar a parlar d’altres coses.

Leave a comment